ÈTICA I MORAL EN EL MÓN DELS ALGORISMES

Imagineu-vos que sou jutges per un dia. Quina emoció! És el moment d’empresonar criminals perillosos i assassins en sèrie d’aquells que apareixen a les novel·les policíaques! El primer cas que us presenten, però, és un accident de cotxe. Potser no és tan emocionant com el que us imaginàveu, però ja veureu que d’interessant n’és més i tot. 

Us expliquen que un ciclista ha quedat greument ferit al ser atropellat un vespre, quan tornava de treballar. La solució és fàcil, penseu, i ja esteu mirant els llibres per determinar quants anys de presó li posareu al conductor. Però no correu tant, que hi ha més detalls! Resulta que el cotxe és autònom!

El cas s’ha complicat de sobte i ja rumieu de nou… Qui n’és el responsable? El fabricant, el comerciant que l’ha venut, l’informàtic que va dissenyar el sistema de conducció autònoma, el mecànic que li  va fer la darrera revisió, el CEO de l’empresa? Les vostres reflexions s’interrompen de cop, però, perquè rebeu una altra notícia important. Resulta que el conductor, l’home de qui ja us havíeu mig oblidat, dormia com un soc. Boom. 

Deixeu anar un renec, sense voler. Per sort, sembla que ningú se n’ha adonat. Malgrat conduir de forma autònoma, sabeu que les empreses que fabriquen aquests cotxes deixen molt clar que el conductor sempre ha d’estar alerta, mirant la carretera i llest per actuar. Qui és el culpable, doncs? No cal que torneu a obrir el llibre, que hi ha més notícies!

Quan es va produir l’accident ja era fosc. Quan és fosc, és obligatori que els ciclistes portin una llum per facilitar-ne el reconeixement. Però resulta que el nostre ciclista… no la portava.

Així que, ara sí, arriba el moment clau. És el moment de reflexionar i decidir. La gent us mira, esperant que parleu i enuncieu el culpable. Noteu com us baixa la suor al front i el cor us batega cada cop més ràpid. Llavors, de sobte, us desperteu. Buf! Sort que tan sols era un malson!

Apreciats lectors i lectores, el que acabeu de llegir no ho és pas, un simple malson. És una situació real, lleugerament modificada, que va passar als Estats Units. El cotxe era un Tesla i el ferit va acabar morint. Així que, el que potser alguns de vosaltres us heu plantejat com un joc de lògica, no ho és pas, un joc. I tampoc té una solució clara. 

Per sort, no sou jutges (o sí, qui sap?), de manera que no us heu de preocupar per trobar la solució més justa. El nombre de robots al món, però, no deixa d’augmentar, de manera que no està de més reflexionar-hi, de tant en tant, ja que incidents com aquests seran cada vegada més freqüents. Si busqueu una mica, trobareu tota una col·lecció d’incidents que van des d’històries que podria explicar en Leo Harlem al club de la comèdia a accidents greus que han afectat grans grups de persones. 

Vull acabar aquest article, però, no pas donant una possible solució al problema, ni informant-vos del resultat del judici real, sinó comentant-vos la resposta que em va donar el meu avi després d’una llarga reflexió: “El cotxe, a la presó!”. Doneu gràcies que no és jutge…

Markus Urban