A dia d’avui, ja no és cap novetat saber que gran part del capital que es mou al món són, en realitat, càlculs matemàtics entre bases de dades dels diversos bancs (o dins dels mateixos). Aquest capital funciona mitjançant el que s’anomena un sistema econòmic centralitzat, en el qual són els propis bancs els que validen les transaccions i les aproven o no (per diversos motius).
Per posar un exemple fàcil: si jo tinc 1.000 € al banc i vull enviar-te’n 200 €, a efectes pràctics un ordinador simplement validarà si puc fer aquesta transacció. En un camp de la base de dades associat al meu nom es restaran 200 € al valor de la meva variable de diners, i al receptor de la transacció se li sumarà el mateix import. Tanmateix, cal dir que al final és un valor fictici, que es basa en un sistema de seguretat potent i perfeccionat (per evitar atacs) i en el valor que li donen els estats.
Però, què passa quan parlem de criptomonedes? Per exemple, el Bitcoin, Ethereum, Dogecoin… En aquest cas, la situació no és tan senzilla, perquè les criptomonedes es basen en un sistema descentralitzat. Això vol dir que no hi ha un banc central que controli totes les transaccions, sinó que són els mateixos propietaris els qui les validen.
Per assegurar-se que ningú pugui falsejar una transacció, cada vegada que algú en realitza una, aquesta passa per un procés d’encriptació i s’afegeix a un bloc en el que s’anomena la blockchain (o “cadena de blocs”, d’aquí el nom). Fins aquí, tot sembla fantàstic, oi?
Doncs bé, en teoria, el Bitcoin va ser creat per una persona (cal dir que encara avui roman anònima) amb la idea que pogués ser una moneda estable, segura i no controlada pels bancs centrals, i que fos fàcil d’utilitzar. Tot i això, com molts altres grans invents al llarg de la història, ha acabat convertint-se en tot el contrari: alimentant el comerç en l’anomenada deep web, grans estafes i especulació descontrolada per part de grans empresaris, com Elon Musk, entre altres.
A més, cal afegir-hi el consum d’energia i les emissions de CO₂ generades pel Bitcoin i altres criptomonedes, que són equiparables a les d’alguns països del tercer món.
En primer lloc, cal destacar que les transaccions amb criptomonedes són completament anònimes i no estan regulades legalment. Aquest fet fomenta que diverses mafies i organitzacions criminals en treguin profit en aquest mateix instant. Ja sigui mitjançant estafes directes o cobrament d’activitats il·lícites amb criptomonedes, aquesta situació ha contribuït al creixement exponencial de la deep web —també coneguda com a internet profunda— en els darrers anys. Aquestes són plataformes il·legals on es poden adquirir diversos productes prohibits: armes, certs tipus de pornografia, drogues, etc. Funcionen principalment amb criptomonedes, ja que és pràcticament impossible identificar-ne el receptor i l’emissor de les transaccions.
Per si les dades esmentades no fossin suficients, cal dir que diverses figures públiques, com Elon Musk o Donald Trump, han apostat per crear les seves pròpies criptomonedes, lucrant-se amb el seu control i fomentant l’especulació.
Finalment, parlem de la mineria de criptomonedes. Tot i que és una activitat completament legal (o almenys no regulada en molts països) i aparentment inofensiva, requereix enormes centres de mineria. Aquests tenen un consum descomunal d’electricitat, necessària tant per al funcionament com per a la refrigeració dels milers d’ordinadors que s’hi troben.
En resum, les criptomonedes, com molts altres grans invents, han suposat i probablement continuaran suposant una gran revolució gràcies a les tecnologies desenvolupades al seu voltant, com el blockchain. No obstant això, amaguen una cara molt fosca que, o bé és ignorada, o bé passa desapercebuda per moltes persones que estan dins d’aquest sector.
